Ministeri de Justícia

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha presidit aquest dilluns la Conferència Sectorial de Justícia, celebrada per videoconferència.

A la reunió, el ministre ha presentat les primeres dades de la Llei d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que ja està oferint resultats tangibles en l’agilitació de procediments, un dels seus objectius principals. La norma, en vigor des del mes d’abril passat, ha aconseguit reduir els actes de comunicació pendents (notificacions, requeriments, etc.) un 36% de mitjana a les comunitats analitzades. També ha demostrat la seva efectivitat en l’agilitació de les execucions de sentències, amb reduccions dels executoris pendents, en alguns territoris, de fins a un 69%. A més, els ciutadans ja han fet gairebé 98.400 tràmits judicials a les Oficines de Justícia al Municipi des que es van crear el mes de juny. Abans no hi havia la possibilitat de dur a terme aquestes actuacions telemàticament des de qualsevol municipi.

A la trobada, que s’ha desenvolupat en un clima de cordialitat, les comunitats autònomes i el Ministeri han compartit el gran esforç i l’excel·lent treball que s’ha dut a terme fins ara i s’ha abordat el treball realitzat per a la tercera i última fase d’implementació de la Llei, prevista per al pròxim 31 de desembre. Una fase que implica l’entrada en funcionament de cent tribunals d’instància als grans partits judicials com Barcelona, Madrid, Saragossa, Palma o Valladolid. 

En aquest sentit, han acordat per unanimitat que les oficines judicials que donaran suport tècnic a tots els tribunals d’instància de les grans ciutats entraran en funcionament a partir del 31 de desembre, excepte a Oviedo, Gijón i Avilés, que ho faran el 15 de febrer, a fi de permetre a aquests partits judicials dur a terme els darrers ajustos tècnics. 

Així mateix, el Ministeri i les comunitats autònomes han acordat també per unanimitat dotar de certa flexibilitat tots els partits judicials, de manera que l’entrada en funcionament dels equips que ho requereixin es farà de manera progressiva en funció de les necessitats organitzatives i de càrregues de treball, sense afectar, en cap cas, el Servei Públic de Justícia que es presta a la ciutadania. En tot cas, els mitjans personals i materials estan ja a la disposició dels tribunals d’instància.

La Llei d’eficiència suposa la reforma estructural de la Justícia més gran en dècades i el seu objectiu és convertir-la en un servei públic més àgil, modern i proper a la ciutadania. 

La Llei introdueix una reforma organitzativa que modernitza una planta judicial dissenyada al segle XIX: transforma els tradicionals jutjats unipersonals (3.800) en 431 tribunals d’instància, òrgans col·legiats en què els jutges es divideixen en seccions especialitzades (civil, penal, violència sobre la dona, etc.) i disposen d’una única oficina judicial de suport tècnic. Això permet més agilitat perquè s’optimitzen recursos, es reparteixen millor les càrregues de treball i s’aconsegueix més flexibilitat per a adaptar-se a les necessitats.

Tal com preveia la llei, més de 300 tribunals d’instància ja han entrat en funcionament durant aquest any sense incidències destacables i el Ministeri ja ha pogut avaluar-ne els primers resultats. A Andalusia, la litispendència dels actes de comunicació s’ha reduït un 43,8%; a la Comunitat Valenciana, un 34%, i a les illes Canàries, un 22%. La mitjana de les set comunitats de les quals es disposen dades és del 36%. 

L’avaluació del Ministeri també constata una agilitació en l’execució de sentències. A Andalusia, la reducció de les execucions pendents d’admissió arriba al 69%; a Castella-la Manxa, al 55%; a Catalunya i la Comunitat Valenciana, al 27%, i a la Regió de Múrcia, al 15%. La mitjana de les comunitats estudiades és del 30%. (Dades dels tribunals d’instància en funcionament des de l’1 de juliol facilitades pels secretaris de Govern dels tribunals superiors de justícia).

D’altra banda, la Llei d’eficiència inclou un canvi processal clau per reduir els litigis, fomentar la cultura del diàleg entre les parts i agilitar la tramitació de conflictes. Es tracta de l’obligació de recórrer als mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) en afers civils i mercantils abans d’iniciar qualsevol procés judicial. 

En aquest sentit, la Llei també demostra els primers resultats positius. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, el tercer trimestre de l’any es va registrar un descens del 30,9% en la xifra de nous litigis en la jurisdicció civil a tot Espanya. 

Des que va començar la implementació de la Llei, el grup de treball tècnic creat pel Ministeri amb les comunitats autònomes ha mantingut 27 reunions de seguiment i coordinació, i també s’han celebrat set comissions sectorials al llarg de l’any. El Ministeri també ha organitzat un ampli pla de formació sobre la nova norma per a jutges, lletrats de l’Administració de Justícia i funcionaris, així com un programa de sensibilització per a operadors jurídics amb desenes de sessions celebrades per tot el territori. S’han celebrat 280 sessions informatives sobre els tribunals d’instància, 305 cursos de formació en digitalització amb més de 15.000 matriculats i una jornada de directors de serveis comuns amb prop de 300 assistents.

Quant al finançament, el Ministeri ha fet una inversió que supera els 325 milions d’euros, procedents de fons europeus, a les dotze comunitats amb la competència de Justícia transferida. A més, cal recordar que la Llei d’eficiència suposarà un estalvi de prop de 300 milions d’euros els pròxims deu anys a les dotze comunitats autònomes que tenen transferida la competència en aquesta matèria. 

Aquesta reforma, treballada durant lustres al Ministeri, suposa la transformació de la Justícia més gran des del segle XIX. Una millora assolida gràcies al compromís de tothom: comunitats autònomes, jutges, magistrats, lletrats de l’Administració de Justícia i funcionaris de Justícia, entre d’altres.