Volver

El Govern aprova una nova Llei del dret a l’honor més garantista i adaptada a l’entorn digital

13/1/2026
El Gobierno aprueba una nueva Ley del derecho al honor

La nova llei inclourà per primera vegada la prohibició de deepfakes sense consentiment de la persona afectada


Madrid, 13 de gener de 2026. El Consell de Ministres ha aprovat avui l’avantprojecte de llei orgànica de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El text, previst en el Pla d’acció per la democràcia, substitueix la llei del 1982, l’adapta a l’entorn digital (intel·ligència artificial, xarxes socials, etc.) i amplia el nivell de protecció d’aquests drets fonamentals. 

 

Una llei adaptada a l’entorn digital

L’avantprojecte introdueix novetats rellevants en matèries com el consentiment en l’ús de la nostra imatge en l’entorn digital. Per primera vegada, considera il·legítim l’ús de la veu o la imatge d’una persona sense la seva autorització amb finalitats publicitàries o comercials emprant la intel·ligència artificial o tecnologies similars (deepfakes). 


També estableix que el fet de compartir imatges personals en xarxes socials no suposa que tercers puguin utilitzar-les en altres xarxes o canals de difusió. 


El text detalla, a més, altres supòsits d’intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l’honor ja previstos en la llei actual o per la jurisprudència, com l’enregistrament i la divulgació de la vida íntima de les persones, la difusió de les seves comunicacions privades, etc.  


Més protecció per a menors o víctimes de delictes

L’avantprojecte garanteix més protecció a les víctimes de delictes i considera una intromissió il·legítima en els seus drets qualsevol utilització d’aquest delicte per part del victimari que li pugui causar un dany (per exemple, en els casos denominats true crimes). 


També millora la protecció dels menors i situa en els 16 anys l’edat a partir de la qual poden prestar consentiment respecte a l’ús de la pròpia imatge. A més, preveu que, encara que se’n disposi del consentiment, si es menyscaba la dignitat o la reputació del menor, es considerarà una intromissió il·legítima en els seus drets. També exigeix la intervenció del Ministeri Fiscal en aquesta mena de procediments quan el perjudicat tingui menys de 18 anys.


Així mateix, el text amplia la protecció de les persones difuntes i incorpora la possibilitat de prohibir mitjançant testament (o a través d’una persona designada) la utilització de la seva imatge o de la seva veu per a finalitats comercials o similars. 


Excepcions previstes en la llei i protecció de la llibertat d’expressió i informació

El text manté les excepcions ja previstes en la llei del 1982 o reconegudes per la jurisprudència. D’aquesta manera, per exemple, no es consideren intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades per l’autoritat competent o la difusió de comunicacions privades quan el contingut tingui caràcter noticiable per referir-se a afers d’interès general.


A més, s’incorpora una nova excepció per als casos d’ús d’IA o tecnologies similars. Si l’afectat és una persona amb projecció pública, es protegeix la llibertat d’expressió, sempre que aquestes tècniques s’usin en un context creatiu, satíric o de ficció i s’indiqui que s’està utilitzant aquesta tecnologia.


Criteris per determinar la indemnització per dany moral

L’avantprojecte de llei també regula per primera vegada els criteris per ponderar la gravetat del dany causat per les intromissions: reincidència, vulneració d’un o diversos drets fonamentals, gravetat de les expressions utilitzades, repercussions socials, etc. Amb aquests criteris, l’òrgan judicial determinarà la indemnització corresponent al dany moral, que en cap cas podrà tenir caràcter simbòlic.


Una altra novetat és que, a la publicació de la sentència condemnatòria a costa del condemnat amb almenys la mateixa difusió que va tenir la intromissió soferta, ara s’hi afegeix la possibilitat de sol·licitar la publicació de la condemna al Butlletí Oficial de l’Estat.