• El ministre ha presentat el projecte de LOECrim al Congrés i ha defensat la seva agenda normativa per modernitzar la Justícia davant l’immobilisme
• En el seu balanç, ha constatat que s’han completat el 50% de les reformes previstes i ha mostrat la seva confiança en l’aprovació dels projectes pendents a la segona meitat de la legislatura
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha comparegut avui a petició pròpia en la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Bolaños ha presentat el projecte de Llei orgànica d’enjudiciament criminal i ha demanat a tots els grups parlamentaris un debat constructiu i altura de mires per negociar i completar la transformació de la Justícia més gran en dècades.
El ministre ha insistit que és el moment de les reformes, una oportunitat històrica per modernitzar la Justícia, augmentar el nombre de jutges i fiscals, millorar les seves condicions laborals o actualitzar, després de més de 140 anys, el procés penal. Unes reformes que —ha recordat— no afecten la independència judicial, que està més que garantida.
Bolaños també ha fet balanç de l’ambiciosa agenda normativa impulsada des del seu Ministeri, la qual considera complerta en un 50% després de dos anys de legislatura, amb fites com el decret de digitalització o la Llei d’eficiència, que modernitza una planta judicial dissenyada el segle XIX.
Sobre les reformes pendents, ha reiterat que continuarà treballant per tirar endavant lleis imprescindibles com la nova LOECrim i o la Llei orgànica per a l’ampliació i l’enfortiment de les carreres judicial i fiscal, que permetrà incorporar 2.500 jutges i fiscals en tres anys. Uns projectes —ha recordat— que també són fruit del treball de predecessors seus, com els ministres Ruiz Gallardón, Llop, Catalá o Caamaño.
Una nova LOECrim, més moderna i garantista
Bolaños ha centrat la seva compareixença en el projecte de Llei orgànica d’enjudiciament criminal, que ha considerat imprescindible per modernitzar el procés penal. El ministre ha destacat que atribueix la investigació al Ministeri Fiscal sota la supervisió d’un jutge de garanties. Un jutge que haurà de validar totes les mesures d’investigació que puguin afectar els drets fonamentals dels investigats i que resoldrà els recursos contra les principals actuacions del fiscal investigador, la qual cosa suposarà un procés d’instrucció penal més garantista.
També ha recordat que aquest nou model ens homologa als països del nostre entorn europeu i és més respectuós amb les disposicions constitucionals que atribueixen als jutges la funció d’administrar justícia i als fiscals la de promoure la seva acció.
Així mateix, ha destacat altres novetats del text, com la nova regulació de l’acció popular, reconsiderant els seus límits conforme a la Constitució i a la jurisprudència del Tribunal Suprem, el foment de les solucions negociades o la incorporació d’eines noves i avançades en la lluita contra la criminalitat.
Finalment, ha recordat que el projecte inclou una reforma de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal que en reforça l’autonomia, amb mesures com desvincular la durada del mandat del fiscal general de l’Estat del Govern.
